Durant les primeres setmanes, la guerrera va tenir dificultats per adaptar-se a la vida militar i a les exigències físiques del seu entrenament. Tot i això, va demostrar una gran habilitat per aprendre ràpidament i una determinació inquebrantable per superar els desafiaments. Un dia, el general en cap va anunciar que la prova final de l'entrenament seria pujar una muntanya amb dues galledes plenes d'aigua penjades a un pal.

Molts dels soldats, inclosa ella, van trobar la prova extremadament difícil. La majoria dels homes van fracassar en el seu primer intent. Ella, observant atentament, es va adonar que la clau no era només la força, sinó també l'equilibri i la tècnica. Va passar la nit practicant i ajustant el seu mètode per distribuir el pes de les galledes de manera més efectiva.

L'endemà, quan va ser el torn de la guerrera va aplicar el que havia après. Va mantenir un ritme constant i va fer pauses estratègiques per conservar energia. A mesura que s'acostava al cim, els altres soldats i generals la van observar amb sorpresa i admiració. Finalment, va aconseguir arribar a la meta, demostrant no només la seva força física sinó també la seva intel·ligència i perseverança.

Aquesta anècdota reflecteix el caràcter de la guerrera la seva capacitat per observar, aprendre i adaptar-se a les situacions, així com la seva determinació per superar els reptes. Aquestes qualitats la van convertir en una líder respectada i en una heroïna llegendària.